Amb Neus Bonet, una periodista de raça i a l’avançada tecnològica

No tothom pot exhibir amb orgull i dignitat l’organització -sense cap altra més pretensió que aprendre- de 10 reunions mensuals amb convidats d’experiència contrastada per parlar de l’actualitat, del web 2.0, de comunicació i política. Nosaltres sí.

Vagi per avançat que aquesta declaració de principis era necessària, tant com el manifest  de l’Associació de Premsa de Madrid #gratisnotrabajo que haurem de repetir fins que calgui perquè les coses no van bé i  en el terreny periodístic encara pitjor.

No obstant això, és un món ple de savis. Com Neus Bonet, periodista de Catalunya Ràdio, molt vinculada en els seus orígens als mitjans de comunicació radiofònics i escrits reusencs, editora d’El Matí de Catalunya Ràdio en dues etapes, i moltes altres facetes professionals que la vinculen a la universitat i al Col·legi de Periodistes de Catalunya. Pregonera de la Festa Major de Sant Pere de Reus (pregó íntegre) amb un discurs sentit, coherent i intel·ligent que també porta a debat a la #canallesca:

Aquests dies companys periodistes d’aquí, m’han entrevistat i m’han preguntat per les diferències entre la manera d’exercir el periodisme aquí o allà. Local o Nacional?  Quines són les diferències? És millor una manera o altra d’exercir la professió?

I he respost sempre el mateix: la proximitat entrena molt, ensenya molt. La proximitat obliga a fer un gran exercici de responsabilitat que t’educa fortament l’esperit periodístic. La lliçó és que donar la cara no sempre resulta fàcil, ni còmode, ni agradable i què, per tant, has d’estar molt convençut i molt ben informat sobre allò de què parles o escrius abans de parlar-ne o d’escriure-ho.

I si vull subratllar precisament aquest aspecte de la professió és perquè aquí, exercint el periodisme a Reus, vaig anar fixant un principi que, actualment, defenso més que mai:  l’ètica en el periodisme, un valor que hi ha veus que també reivindiquen en el camp polític o en el camp empresarial. Cal ser del tot conscient que el material amb que treballem, la informació, és un producte molt sensible. Que pot destrossar persones i reputacions. I no perdre de vista en cap moment que la salut democràtica d’una societat també es pot mesurar pel nivell ètic i moral dels seus mitjans de comunicació. Nivell entès, és clar, com l’exercici lliure del periodisme.

Mirin, fa poc em van demanar d’apadrinar una de les promocions de periodistes de la Universitat Internacional de Catalunya i el meu discurs el vaig articular precisament al voltant d’això que vaig aprendre aquí, a Reus, enfocant-ho però, des d’un dels seus aspectes menys positius: la dificultat de defensar-se d’un mal periodisme. De la no contrastació de les fonts. De la mala o nul·la documentació. Del fet d’elevar un rumor a la categoria de notícia. Del pensament o la visió úniques. I de l’exercici del periodisme partint dels prejudicis previs.

I això que pot semblar alta teoria periodística,  ho aprens cada cop que has de sortir al carrer, com em passava aquí cada dia, i et trobaves que algú et feia notar coses com l’error que havies comès, o la ignorància o superficialitat del tractament, o el que diuen que és el principal enemic del periodisme: la ingenuïtat  amb què havies abordat una realitat diferent a la teva. Realment, com es diria en llenguatge col·loquial, et poses les piles cada dia i sempre hi ha gent disposada a que no es descarreguin ni per un instant“.

Els valors forjats a Reus i que l’han acompanyat després a Barcelona. Realment bo el discurs. Afirma convençuda que els límits ètics i el codi deontològic que s’han practicat durant anys a la premsa tradicional ara cal traslladar-los a la xarxa. Neus Bonet es declara apassionada per un món, el digital, en plena efervescència i evolució. Hi és, però amb pseudònim, perquè  la fina línia vermella que separa persona i professional de la comunicació és difícil de mantenir a ratlla.

Més encara quan a la ràdio on treballa gestionen en equip els comptes dels informatius, i quan el mitjà, Catalunya Ràdio, ha desenvolupat un manual d’estil prou estricte per a la navegació a la xarxa. De feina, ja en tenen, perquè d’una única emissora n’ han brollat infinitat de comptes http://www.catradio.cat/alaxarxa/.

Acompanyada per la seva colega, la també periodista de Catalunya Ràdio, Montse Cuadreny,  Bonet ens obsequia amb un discurs optimista i clarivident, però no amaga preocupació pel moment de sequera i desànim del sector periodístic. Sense perdre de vista allò essencial, allò que diferencia un periodista d’un testimoni qualsevol de la realitat: “La tecnologia ha d’estar al nostre servei però no hem de perdre de vista el codi deontològic“.

Gràcies Neus i… Aviat més!

Anuncis

Quant a canallesca

Grup de periodistes que es reuneix mensualent per debatre sobre comunicació, política i 2.0 amb un convidat expert en la matèria. Itinerant pel Camp de Tarragona
Aquesta entrada s'ha publicat en General i etiquetada amb , , , , , , , , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s