Xavier Vidal, convidat de la Canallesca d’aquest mes de març de 2013.
Èxit d’assistents i de convidat en el segon aniversari de la Canallesca, que va celebrar una edició especial la nit de dijous 7 de març. Feia dos anys que s’havia engegat aquesta iniciativa i l’efemèride va quedar d’allò més vistosa amb una vintena de companys periodistes al voltant de la taula del Gran Claustre d’Altafulla, un escenari que ha esdevingut habitual en les darreres trobades. Les enormes olives del restaurant, delicioses com sempre, van tornar a seduir els paladars abans del sopar, i ben aviat el convidat, Xavier Vidal, va es va fer escoltar atentament durant les gairebé tres hores de la vetllada. En acabar, tothom hi va estar d’acord: havia estat una de les Canallesques més interessants, a més d’una de les més afluents si no la que més.
Xavier Vidal és el director del diari d’opinió digital www.50×7.com i el director de l’agència de comunicació Explica’t. Gaudeix d’una llarga experiència en el món de la comunicació, primer a la ràdio, on va ser editor durant anys de l’informatiu Hora 14 de la Cadena SER a Ràdio Barcelona, i posteriorment a l’administració, essent cap de premsa dels departaments de Governació i d’Educació i cap de gabinet del departament de Cultura, en diferents governs de la Generalitat de Catalunya. El convidat va centrar la seva intervenció en el seu projecte 50×7.com (50 opinions per a 7 dies), que va engegar tot just el novembre passat i que ja ha atret 10.000 visites.
Una idea única. 50×7.com és un web volgudament i necessàriament diferent, en part per convicció, en part per poder-se fer un forat dins del panorama actual, on cal buscar idees noves per oferir al mercat. La peculiaritat d’aquest diari digital és que se centra únicament en allò que seria la secció d’opinió d’un diari convencional. Però encara té alguna cosa més de diferent, i és que els articulistes no són els habituals dels mitjans que solem veure i sentir, els quals Vidal va recordar que són els mateixos que fa 20 anys i va estar d’acord en considerar-los funcionaris de l’opinió pública. Al contrari d’aquests, que solen parlar de tot, signen els articles persones que són expertes d’allò que parlen i que són professionals en la matèria, acadèmics o bé coneixen molt un tema pel fet de fer molts anys que hi tenen relació, com pot ser un hobby.
Els articles s’estructuren en 10 seccions que n’exclouen expressament un dedicat a la política, que es considera que pot estar present en certa manera en els diversos temes que es tracten. Xavier Vidal és conscient que es troba dins del primer any del projecte, i malgrat no coneix del cert com aniran els resultats econòmics, està satisfet amb els primers fruits. Rep la col·laboració, ara mateix, gairebé desinteressada dels articulistes i compta amb publicitat al web, més d’una col·laboració amb El Periódico. El director del projecte preveu que en un futur 50×7 es pugui encaminar cap al croudfunding i que part del contingut pugui ser premium, entre altres canvis que vol introduir.
Més enllà del diari d’opinió, debat de la professió. L’estona del sopar va donar per a molt. Després de conèixer de primera mà l’aventura professional de Xavier Vidal, la conversa va anar a parar a una qüestió que acostuma a tancar amb un debat la Canallesca: la situació del sector i de la professió. Vidal es va mostrar molt crític amb els mitjans actuals, molts sobradament subvencionats i que no expliquen fins a quin punt ho estan. En aquest sentit, va sentenciar que tots els mitjans de comunicació d’aquest país haurien de tancar si no saben explicar a tothom com es financen. Aquest comentari va generar un cert rebombori entre els presents, que mig en broma el van considerar el titular de la nit.
El convidat també va expressar el seu convenciment en la necessitat de reinventar el periodisme, però des de la iniciativa de cadascú, defugint la idea d’unir-se en massa per defensar els drets dels periodistes. Una proposta que va fer és engegar nous projectes com ell ha fet, i si cal, fent-ho de la mateixa manera, combinant una feina que generi uns ingressos imminents –ell presenta un programa de ràdio i dirigeix una empresa de comunicació- amb una iniciativa com el web d’opinió. D’altra banda, va defensar la importància dels periodistes d’especialitzar-se, considerant que no n’hi ha prou amb la carrera de comunicació i que aquesta es pot condensar en molt menys temps explicant les nocions bàsiques i la història del periodisme.
Si una cosa té Xavier Vidal, a més de trajectòria, és una alta capacitat d’empatia i de contagiar optimisme. “Tot està per fer i tot és possible”, va recitar en acabar, al·ludint al vers de Martí i Pol. Ell va estar encantat de poder-se explicar i de coincidir amb excompanys de feina, i tothom va quedar més que satisfet amb la seva presència i amb aquesta nova edició de la Canallesca que ja té dos anys i que tot sembla indicar que té corda per a dies, o millor dit per a nits.
canallesca 