Rosa Maria Calaf reivindica el periodisme de sempre per acabar amb el pensament únic

“Era més fàcil fer driblada als censors del franquisme, que eren bastant burros, que batallar contra aquesta vocació mercantilista implacable que s’ha instal·lat a les redaccions”. Rosa Maria Calaf és contundent en la seva crítica cap a editors, mitjans de comunicació i periodistes que s’han posat a les ordres d’un model consumista, mercantilista, que no aposta pel bé comú, que respon a interessos empresarials i que llença per terra una tradició periodística amb vocació de servei a la comunitat. Ens ho explica a la darrera edició de la #canallesca, que ha decidit traslladar-se en aquesta ocasió al restaurant Balandra, al Serrallo de Tarragona.

Entre nostàlgica i indignada, la Calaf ens explica que ha estat afortunada d’haver pogut treballar en una bona etapa del periodisme, “quan era el que havia de ser, abans de convertir-se en una altra cosa”. Comparteix amb nosaltres com l’entristeix que hagi canviat tant la selecció de notícies a les redaccions. “Les més serioses, les que contribueixen a construir món i societat, o les que interessen al bé comú, estan considerades avorrides. Ara passa el que semblava impossible fa uns anys: s’inclouen o es treuen notícies segons els pics d’audiència. Cada vegada és més freqüent veure successos, notícies que dibuixen un món irreal”.

Aquesta pràctica, que fomenta l’anomenada cultura de la por, deteriora a passes agegantades el criteri periodístic. “És un fet perillós. S’ha banalitzat la informació. Si aquesta es banalitza, es perd la credibilitat. Si la premsa perd credibilitat, també perd influència i poder de control, i deixa el camí lliure a qui interessa que la societat estigui desinformada i sigui manipulable”, explica.

Ja jubilada, la Rosa Maria Calaf posa en dubte que pogués treballar en les actuals condicions a TVE, durant anys el seu buc insígnia. Les coses han canviat massa i en aquests grans mitjans l’excel·lència periodística ja no té valor. Per això lloa els intents que han fet alguns companys per mantenir viu el periodisme compromès, el de sempre. Anomena iniciatives de cooperativisme periodístic. Ella també n’aporta el seu granet de sorra. Es complica l’agenda per parlar del bon periodisme, ja sigui amb col·legues d’altres indrets i generacions, com els de la Canallesca, o amb nanos de 8 o 9 anys  que se l’escolten mentre ella intenta inocular-los el cuquet de l’esperit crític. La tarda abans de la canallesca Rosa M. Calaf ha conversat al CaixaFòrum amb el públic tarragoní, després d’un matí dedicat a escolars de la ciutat.

@lacanallesca ja pot presumir de comptar amb una de les grans, en femení, al seu palmarès. La vetllada acaba tard. Els assistents twittegen afalacs cap a aquesta inconformista que no té Twitter. Ha estat una bona nit, farcida de reflexió i anècdotes de les que ens encanta explicar als periodistes. Xapó, Calaf. Ja ets una periodista canalla.

 

IMG1522

Anuncis

Quant a canallesca

Grup de periodistes que es reuneix mensualent per debatre sobre comunicació, política i 2.0 amb un convidat expert en la matèria. Itinerant pel Camp de Tarragona
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s