Rafael de Ribot a la #canallesca: qüestionant veritats “universals”

 

Rafael de Ribot, a la Canallesca

La #Canallesca ha començat temporada amb un periodista de llarga trajectòria, l’actual director de la Xarxa Local de Comunicació, Rafael de Ribot. Després d’una aturada de més de quatre mesos a causa de diverses circumstàncies la rentree no podia ser millor, amb un debat tan intens com divers. L’inici de la #Canallesca en la seu permanent del Restaurant Cocvla de Tarragona, amanida amb el romesco més tarragoní, va ser un tercer grau d’en Rafael a cada un dels canallescus. Mai havíem tingut una presentació tan llarga, però sense faltar el bon humor.

 

De Ribot va fer un exhaustiu repàs a la seva llarga i polifacètica trajectòria professional. Ho ha tocat tot: premsa escrita, ràdio, tv, producció, digitals… Però en Rafael és sobretot la veu del Catalunya Nit, de l’informatiu de nit de RAC-1… és el que ha quedat en l’imaginari de molts canallescus. Dijous vam descobrir un Rafael de Ribot amb ganes de qüestionar moltes coses, algunes que estan molt consolidades.

 

Va ser crític amb les xarxes socials, deixant molt clar que ens trobem davant de comunicació però no d’informació. Va ser un contrapunt a la I Jornada de Comunicació Local 2.0, que feia poques hores s’havia celebrat a Altafulla. Es va preguntar si els qui ens passem tanta estona a Twitter potser vivim en una mena de Matrix. Van rebre també els periodistes que es dediquen a opinar. De Ribot ens va recordar que el que ens toca és analitzar, oferir les claus de l’actualitat als lectors i oients enlloc del que ara sentim a la majoria de tertúlies.

 

La reestructuració de la Xarxa de Comunicació Local que ara està liderant també va ocupar molts minuts del sopar i va ser interessant aquesta vessant del periodista-directiu que no deixa de ser periodista. De Ribot sempre ha mantingut diferents columnes d’opinió en premsa escrita. També va defensar un futur viable de la premsa escrita -en contraposició a altres convidats que ja l’enterraven- i, com no, va reivindicar el paper de ràdio com el gran mitjà de comunicació i, gràcies a ell, vam saber que, a partir d’ara hi haurà un Dia Mundial de la Ràdio. De Ribot, tot i haver tocat tantes tecles, és un home de ràdio i se li notava satisfacció al comunicar-nos la notícia.

Josep M. Martí, degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, a la @canallesca

La darrera #canallesca i ja en van 13 va comptar amb l’assistència del periodista reusenc, Josep M. Martí, degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, exdirector de la Cadena SER a Catalunya, i promotor i impulsor de projectes, llibres, informes, estudis, observatoris diversos relacionats amb la radiodifusió. A més de professor a l’UAB.

Martí va ser clar i convincent en la seva intervenció  recordant el vell ofici del periodista, el que ell i els seus coetanis van practicar en els seus orígens al Camp de Tarragona. Va deixar clar que tot periodista té un pare professional i va recordar el seu: Jordi Costa. El debat va girar al voltant de la comunicació i la política com era de preveure així com en els canvis observats pel degà tant a les aules com als mitjans de comunicació.

De les piulades a twitter hem recollit les següents:

-No deixem qe una gran història acabi en una nota de premsa! #canallesca Si de cas qe la ndp sigui l’inici d’una gran història!

-El degà dels periodistes catalans JM Martí defensa la forÇa de la proximitat del periodisme local #canallesca

-El periodisme ha de tornar al carrer, és on hi ha les bones històries.

–#canallesca JMMartí: “entre polítics i periodistes mai hi ha hagut la distància necessària”.

I en relació al Col·legi de Periodistes que lidera després d’una intensa campanya, va deixar clar que la seva principal batalla és acabar amb la tan sentida frase del “no serveix per a res”. En temps de crisi, s’ha evidenciat una eina d’unió, de pressió i de força davant l’amenaça que té el sector des de l’àmbit públic i privat. Amb dos pilars fonamentals:

-Una borsa de treball pq els #periodistes necessiten feina ara + q mai. Josep M. Martí @periodistes_org #canallesca 900 apuntats

-La #formació clau per al degà del col.legi @periodistes_org Josep M. Martí en aqts moments #canallesca

I mentre Martí compartia tertúlia a Reus amb la #canallesca i ens llançava un missatge d’optimisme final: El futur està al 2.0 i l’auto-ocupació i alhora en l’exigència del ciutadà perquè hi ha projectes als EUA en què aquests ja financen el periodisme a través d’aportacions que permeten costejar els viatges dels corresponsals per explorar temes en profunditat…

Doncs mentre coneixíem aquestes experiències, un altre mite, mestre i admirat periodista relatava al Baix Gaià:

-Puyal: “la comunicació és fer atractives coses interessants per fer-les arribar a la gent”. Oi que és fàcil? És un mestre! #canallesca

Gràcies Jordi Salvat per retransmetre’ns-ho també 😉

@BraveSpin, la 12a #canallesca s’obre a la innovació en la comunicació política

Si hi ha una forma innovadora d’abordar i plantejar la comunicació política, aquesta és la que proposen Sandra Bravo i David Espinós a BraveSpinDoctors. Dos socis que van encetar el camí plegats al I Congrés Català de Comunicació Política, com la #canallesca.

Ahir, en la seva 12a edició, va tenir l’ocasió de compartir taula amb  Mr. Spin i Miss. Brave. Va quedar clar que les coses en el terreny de la comunicació política no poden continuar com fins ara. Poca participació ciutadana, poca transparència institucional, poca dedicació i atenció del polític al ciutadà. Massa temps perdut mirant-se el melic i malgastant energies en conflictes interns de partit. El sistema polític necessita d’un sotrac, com els mitjans de comunicació necessiten revisar-se i dignificar-se, i la societat civil esdevenir més autocrítica. Vaja, que és cosa de tots.

La por al canvi és probablement el que frena la renovació del sistema. Qui és el valent que es diferencia de la resta? I la renovació és més necessària i possible – perquè cal que ens reiventem- en un moment de crisi, però amb més mitjans i canals d’informació que mai. Per BraveSpin, la política té dos problemes d’arrel que no s’atreveix a resoldre: l’abstenció -la diferència entre el que es diu i el que es fa és abismal- i l’ordre intern dels partits – les lluites cainites partidistes que pesen més que el servei públic.

A partir d’aquí, els dos socis llisten un seguit d’accions d’obligada revisió per connectar amb la ciutadania i guanyar-se la confiança:

-calen polítics amb lideratge. sovint es diu líder amb massa lleugeresa

-invertir prioritats “primer el partit, després la resta”

-la preocupació pel ciutadà ha d’anar més enllà de la cita electoral, cada 4 anys. Ningú no fiscalitza el programa electoral?

-cal menys soroll/ els mitjans marquen l’agenda política

-cal trepitjar el carrer i fomentar la participació, i viure la vida normal del ciutadà per entendre les seves necessitats

-cal democratitzar la política: s’han d’admetre les crítiques constructives

-el paper dels assessors ha de jugar a aquesta manera de fer política?

En el debat es comenta també el funcionament dels gabinets de comunicació institucional, el mal sevei que fan determinats treballadors públics, tan dolent com el de determinats respresentants polítics amb actituds poc tolerants. I més mal encara fa la poca exigència de la societat i el compromís a vegades tebi dels mitjans que es deuen a vegades a interessos ocults.

I per posar llum a tot plegat, BraveSpin s’erigeix com una opció desacomplexada per resoldre part del problema. El sopar tertúlia acaba amb un obsequi en forma de sentència: “Un emprenedor és un somiador que actua“. Aquí estan per solventar problemes comunicatius i explicar estratègies nefastes – no cal citar-ne cap en concret…- i contribuir a fer d’aquest un món comunicatiu millor. Encantats d’haver conegut una proposta innovadora i creativa. Us convidem a visitar el bloc, gens convencional, com la seva manera de fer. És temps de canvis i d’obrir-se a nous móns.

#Altafullesca: Genís Roca i els temps líquids

La #canallesca va celebrar el seu primer aniversari d’existència amb un convidat d’alt nivell i que va complir les expectatives: l’expert en xarxes socials Genís Roca. L’onzena #canallesca va celebrar-se per primer cop a la localitat d’Altafulla, al reservat del Restaurant Bruixes de Burriac amb17 participants i una representació important de periodistes del Baix Gaià. Van ser quatre hores de debat intens sobre les possibilitats que donen les xarxes socials al periodisme i la comunicació. Hi havia ganes després de més d’un mes i mig sense #canallesca.

L’#altafullesca va començar davant la façana de l’Ajuntament, on només onegen les banderes catalana i del municipi, amb el primer tinent d’alcade –i batlle accidental a partir de la mitjanit-, Jordi Molinera, com a amfitrió, que ens feia cinc cèntims de l’intensa situació política altafullenca. A la una i escaig es va aixecar la sessió i l’ànim dels assistents combinava la il·lusió i l’eperança amb l’estrès i la incertesa d’una època de transformació radical. Els temps líquids de què parla Bauman i que també van sortir durant el sopar. Hi havia hagut una colla de debutants que segur que repetiran, abscències destacades i seguiment a través de twitter.

Genís Roca va començar la seva intervenció avisant-nos que s’acosta una tercera etapa d’internet. Del 1995 al 2005 es van connectar a la xarxa les empreses, de 2005 a 2015 les persones a través de les xarxes socials i a partir de 2015 els toca el torn a les “coses”. Les empreses que disposin de bases de dades potents podran segmentar amb eficàcia els seus públics i són les que tindran més oportunitats de negoci. I és que els serveis a les persones són el futur de les xarxes socials i el mòbil és l’eix del negoci d’internet.

Roca aposta per catalanitzar l’argot d’internet. Segons ell, s’ha d’acabar community manager i altres paraulotes ampul·loses que circulen darrerament. El convidat va avisar també de l’alegria amb què les administracions entren a facebook i twitter i va abogar per processos, campanyes amb començament i final. Van sortir molts exemples pràctics, també del món empresarial. Quatre hores van donar per molt i hi va haver moments pel salt generacional i per passar revista a la situació dels mitjans tradicionals i la relació entre politics i xarxes. De l’11a #canallesca ens queda un bon record i ben segur que tornarem a Altafulla, cinquena població canallesca després de Tarragona, Reus, Torredembarra i Cambrils.

Amb Neus Bonet, una periodista de raça i a l’avançada tecnològica

No tothom pot exhibir amb orgull i dignitat l’organització -sense cap altra més pretensió que aprendre- de 10 reunions mensuals amb convidats d’experiència contrastada per parlar de l’actualitat, del web 2.0, de comunicació i política. Nosaltres sí.

Vagi per avançat que aquesta declaració de principis era necessària, tant com el manifest  de l’Associació de Premsa de Madrid #gratisnotrabajo que haurem de repetir fins que calgui perquè les coses no van bé i  en el terreny periodístic encara pitjor.

No obstant això, és un món ple de savis. Com Neus Bonet, periodista de Catalunya Ràdio, molt vinculada en els seus orígens als mitjans de comunicació radiofònics i escrits reusencs, editora d’El Matí de Catalunya Ràdio en dues etapes, i moltes altres facetes professionals que la vinculen a la universitat i al Col·legi de Periodistes de Catalunya. Pregonera de la Festa Major de Sant Pere de Reus (pregó íntegre) amb un discurs sentit, coherent i intel·ligent que també porta a debat a la #canallesca:

“Aquests dies companys periodistes d’aquí, m’han entrevistat i m’han preguntat per les diferències entre la manera d’exercir el periodisme aquí o allà. Local o Nacional?  Quines són les diferències? És millor una manera o altra d’exercir la professió?

I he respost sempre el mateix: la proximitat entrena molt, ensenya molt. La proximitat obliga a fer un gran exercici de responsabilitat que t’educa fortament l’esperit periodístic. La lliçó és que donar la cara no sempre resulta fàcil, ni còmode, ni agradable i què, per tant, has d’estar molt convençut i molt ben informat sobre allò de què parles o escrius abans de parlar-ne o d’escriure-ho.

I si vull subratllar precisament aquest aspecte de la professió és perquè aquí, exercint el periodisme a Reus, vaig anar fixant un principi que, actualment, defenso més que mai:  l’ètica en el periodisme, un valor que hi ha veus que també reivindiquen en el camp polític o en el camp empresarial. Cal ser del tot conscient que el material amb que treballem, la informació, és un producte molt sensible. Que pot destrossar persones i reputacions. I no perdre de vista en cap moment que la salut democràtica d’una societat també es pot mesurar pel nivell ètic i moral dels seus mitjans de comunicació. Nivell entès, és clar, com l’exercici lliure del periodisme.

Mirin, fa poc em van demanar d’apadrinar una de les promocions de periodistes de la Universitat Internacional de Catalunya i el meu discurs el vaig articular precisament al voltant d’això que vaig aprendre aquí, a Reus, enfocant-ho però, des d’un dels seus aspectes menys positius: la dificultat de defensar-se d’un mal periodisme. De la no contrastació de les fonts. De la mala o nul·la documentació. Del fet d’elevar un rumor a la categoria de notícia. Del pensament o la visió úniques. I de l’exercici del periodisme partint dels prejudicis previs.

I això que pot semblar alta teoria periodística,  ho aprens cada cop que has de sortir al carrer, com em passava aquí cada dia, i et trobaves que algú et feia notar coses com l’error que havies comès, o la ignorància o superficialitat del tractament, o el que diuen que és el principal enemic del periodisme: la ingenuïtat  amb què havies abordat una realitat diferent a la teva. Realment, com es diria en llenguatge col·loquial, et poses les piles cada dia i sempre hi ha gent disposada a que no es descarreguin ni per un instant“.

Els valors forjats a Reus i que l’han acompanyat després a Barcelona. Realment bo el discurs. Afirma convençuda que els límits ètics i el codi deontològic que s’han practicat durant anys a la premsa tradicional ara cal traslladar-los a la xarxa. Neus Bonet es declara apassionada per un món, el digital, en plena efervescència i evolució. Hi és, però amb pseudònim, perquè  la fina línia vermella que separa persona i professional de la comunicació és difícil de mantenir a ratlla.

Més encara quan a la ràdio on treballa gestionen en equip els comptes dels informatius, i quan el mitjà, Catalunya Ràdio, ha desenvolupat un manual d’estil prou estricte per a la navegació a la xarxa. De feina, ja en tenen, perquè d’una única emissora n’ han brollat infinitat de comptes http://www.catradio.cat/alaxarxa/.

Acompanyada per la seva colega, la també periodista de Catalunya Ràdio, Montse Cuadreny,  Bonet ens obsequia amb un discurs optimista i clarivident, però no amaga preocupació pel moment de sequera i desànim del sector periodístic. Sense perdre de vista allò essencial, allò que diferencia un periodista d’un testimoni qualsevol de la realitat: “La tecnologia ha d’estar al nostre servei però no hem de perdre de vista el codi deontològic“.

Gràcies Neus i… Aviat més!

Un part doble a la #canallesca

El 9è mes de la #canallesca va tenir lloc el 2 de desembre a tocar de les voltes del circ romà de Tarragona. Va ser en tota regla un veni, vidi, vinci de Toni Aira i Francesc Canosa amb “Los guardianes del mensaje” que aviat veurà edició en català i “L’imperialisme dolç”.

Després de presentar magistralment els dos volums a la Llibreria La Rambla (als responsables de la qual agraïm la col·laboració), vam poder compartir tertúlia d’actualitat i comunicació política i celebrar, alhora, el part doble dels primers 9 mesos de la iniciativa. De la part lúdico-festiva, el següent vídeo n’és una mostra:

http://www.youtube.com/watch?v=nSxcC33ptF8

Ara bé, el més interessant, com sempre, és el que vam aprendre dels convidats per partida doble en aquest cas, amb la presentació creuada de llibres i la tertúlia-sopar. A twitter podreu trobar un resum amb l’etiqueta #canallesca si cerqueu el 2 de desembre de 2011. Resumint, descobrireu que Catalunya és un país amb llarga tradició de bons i discrets spin doctors (alguns dels quals tant nostrats com oblidats: Bonaventura Gasol) i podreu descobrir com es cuinen nous lideratges polítics, els del segle XXI, per part dels assessors.

De Toni Aira compartim el primer capítol del seu darrer llibre que es pot consultar gratuïtament al web, i de Francesc Canosa una entrevista a l’Oracle amb l’amic canallesc Xavier Graset.

Aviat, més!

La #canallesca celebra 9 mesos amb @toniaira i @francesccanosa

La #canallesca arriba al 9è mes amb convidat doble per celebrar la consolidació d’una iniciativa nascuda arran del 1r Congrés Català de Comunicació Política de Catalunya. En aquesta ocasió, els periodistes i consultors polítics Toni Aira i Francesc Canosa participaran al sopar- tertúlia per debatre sobre temes d’actualitat, comunicació política i 2.0.

Prèviament al sopar, Aira i Canosa (@toniaira i @francescanosa) presentaran els seus respectius llibres a la llibreria La Rambla de Tarragona, a les 19,30h. L’acte és obert a tothom.

Toni Aira “Los guardianes del mensaje. Asesores políticos. Un modelo alternativo a los spin doctors anglosajones“.

Francesc Canosa “L’imperialisme dolç“.

El sopar tindrà lloc a les 21h al Restaurant Les Voltes de Tarragona. S’ha de confirmar assistència prèvia a través del correu canallesca.camptgn@gmail.com.

2 de novembre, la #canallesca arriba a la seva 9a edició amb convidat doble.

la #canallesca amb Antoni Gutiérrez Rubí

Antoni Gutiérrez Rubí va venir a la #canallesca a parlar del seu llibre “La política vigilada” i no va trobar cap exemplar a sobre la taula, al Círcol. Probablement el vam decebre malgrat que alguns/es  havíem llegit apassionadament el 20% disponible a la xarxa, i altres com l’Alba Cortada l’havien comprat i llegit en paper.

N’hauria pogut portar una vintena – segur que hagués fet negoci!- però probablement no va tenir temps pel tràfec dels últims dies amb la twitterentrevista amb el candidat Alfredo Pérez Rubalcaba. Ens en va donar tots els detalls, de com va anar el tema, sense escatimar elogis i crítiques, sense decebre a l’auditori, vaja. De com s’ha treballat el #20N des de la cuina i de com no es cansa de recordar a partits, assessors i polítics que han de canviar les coses, les formes, però principalment el fons, perquè el sistema actual està abocat al fracàs. Democràcia participativa o res.

En petit comité, l’Antoni Gutiérrez Rubí es creix. No té problemes a explicar intimitats, batalles guanyades i perdudes i posar medalles. Però adverteix des de l’inici que el debat ha de ser off, sinó “no tindreu èxit en aquest tipus de trobades” ens alliçona. De moment en portem 8 i n’estem prou orgullosos 😉

Li fem cas al sopar -l’activitat twittera s’atura, res a veure amb les 69 respostes de Rubalcaba a la twitterentrevista en 45 min- i al bloc també, però deixem algunes coses escrites per a l’anàlisi. Lloa merescudament a Daniel Innerarity que escriu el pròleg del seu últim llibre, de fet Gutiérrez Rubí insisteix a dir que és la millor part.

Les idees, inconnexament escrites, sobre  les quals vam debatre:

-El poder s’ha alliberat de la política, com la informació dels mitjans

-El tsunami que haurà de gestionar el PP és de dimensions inimaginables (20% d’economia submergida, deute de més de 898.000 milions d’euros – el rescat als EUA va ser amb 500.000)

-La política no pot regenerar-se per ella mateixa

-Informar és ja possible sense els mitjans

-L’ADN dels partits i l’ADN social no concorda. L’un és vertical, centralitzat, jeràrquic, formula consignes, l’altre totalment a l’inrevés

-El descrèdit de la política no té res a veure amb la crisi, fa 10 anys que hi és

-On són els lideratges? Falten idees, les idees porten a les relacions

-Vivim un 40% per sobre de les nostres possibilitats (a propòsit del deute grec, si sortíssim de l’euro hauríem de rebaixar en aquest percentatge el nostre nivell de vida)

Va ser, certament, una #canallesca apassionant, de “mind” com descriuria el seu llibre. I de “veus” més que de “vots“. Al “Gucci” o a “Antoni” com el criden amics i google, moltes gràcies!

PD- La post #canallesca també va estar genial, diuen alguns. Llàstima que també sigui #off

la #canallesca amb Vicent Partal

I ja en van 7. Després de @toniaira @xgraset Antoni Batista, @Gemmaaguilera @salvadorcot @saugordillo i @Josepcapella, ara ha estat el torn de @vpartal i @vilaweb.

Curt i ras. No hi ha futur per a la premsa escrita tradicional. I els periodistes com a intermediaris, perillem! Hem d’innovar. Tenim més eines que mai, però cal saber usar-les amb humilitat i fent valdre allò que no té tothom: la credibilitat. D’aquí el seu projecte +VilaWeb.

Alguns dels seus plantejaments discutits anit:

-Periodista-marca. A les xxss costa de diferenciar i separar. Sentit comú per a l’ús

-No hi ha lloc per als comentaris anònims en un mitjà seriós i rigorós. Per a això ja hi ha blocs amb opinió on les raons estan justificades. En contra de la premsa digital oberta a qualsevol comentari

-Facebook el descol·loca però per l’envergadura el considera imprescindible per al seu mitjà (és com el 3r país més gran del món), twitter és la portada del diari a primera hora del matí. Un imprescindible

-El futur són els micromitjans, de temàtica  especialitzada, amb edició impresa puntual. També a nivell local hi ha possibilitats, però a la xarxa!

-Moment brillant per als periodistes per crear malgrat que vivim una crisi social política i periodística. Hi ha experiències arriscades, innovadores i exitoses com www.365d365e.com

-Hem escoltat massa el poder polític i massa poc els lectors. Sense aquesta comunitat no som res, per això a +VilaWeb fem consells de redacció oberts

-El periodista ha d’actuar amb humilitat, i aporta credibilitat. Això no ho pot fer qualsevol ciutadà. És el tret diferencial que hem de preservar per evitar desaparèixer com a intermediaris a la xarxa(tots desapareixen!)

– Productes i mitjans recomanats: Byliner / Politico.com / ilfoglio.it

– El mòbil és la revolució, l’eina que ens situa en una nova era

– Vilaweb.com avançava ahir el mapa del projecte del corredor del mediterrani. un recorregut que pocs han vist i del qual tothom en parla. Animeu-vos a entrar i veure. Ah! Esports i fet divers, en un altre mitjà.

Gràcies Vicent! Un savi conegut més 🙂

Presentació de +VilaWeb i #canallesca amb Vicent Partal

La setena edició de la #canallesca arriba dimecres, 5 d’octubre, a les 21h, amb un convidat molt 2.0, que ens descobrirà nous projectes professionals:

Vicent Partal Montesinos (Bétera, Camp de Túria, 28 de novembre de 1960). Periodista valencià, i director de Vilaweb. Actualment resident a Barcelona, Partal ha treballat també a El Temps, Diari de Barcelona, TVE, Catalunya Ràdio, El Punt, i La Vanguardia entre d’altres. A twitter @vpartal. Font: Viquipèdia.

Abans del sopar-debat, Vicent Partal pronunciarà una conferència amb el títol “Els reptes de futur de la premsa. Presentació de +VilaWeb”. Serà a les 19,30h, a la seu del Col·legi de Periodistes de Tarragona. Per a més informació: http://www.vilaweb.cat/noticia/3907965/20110711/implicat-vilaweb.html / http://www.vilaweb.cat/editorial/3908951/futur-premsa-lera-post-diaris-paper.html / http://www.vilaweb.cat/noticia/3921407/20110822/vilaweb-inicia-prada-seves-presentacions.html

Us hi esperem a totes i a tots! Ens seguim a través de twitter @lacanallesca