Rosa Maria Calaf reivindica el periodisme de sempre per acabar amb el pensament únic

“Era més fàcil fer driblada als censors del franquisme, que eren bastant burros, que batallar contra aquesta vocació mercantilista implacable que s’ha instal·lat a les redaccions”. Rosa Maria Calaf és contundent en la seva crítica cap a editors, mitjans de comunicació i periodistes que s’han posat a les ordres d’un model consumista, mercantilista, que no aposta pel bé comú, que respon a interessos empresarials i que llença per terra una tradició periodística amb vocació de servei a la comunitat. Ens ho explica a la darrera edició de la #canallesca, que ha decidit traslladar-se en aquesta ocasió al restaurant Balandra, al Serrallo de Tarragona.

Entre nostàlgica i indignada, la Calaf ens explica que ha estat afortunada d’haver pogut treballar en una bona etapa del periodisme, “quan era el que havia de ser, abans de convertir-se en una altra cosa”. Comparteix amb nosaltres com l’entristeix que hagi canviat tant la selecció de notícies a les redaccions. “Les més serioses, les que contribueixen a construir món i societat, o les que interessen al bé comú, estan considerades avorrides. Ara passa el que semblava impossible fa uns anys: s’inclouen o es treuen notícies segons els pics d’audiència. Cada vegada és més freqüent veure successos, notícies que dibuixen un món irreal”.

Aquesta pràctica, que fomenta l’anomenada cultura de la por, deteriora a passes agegantades el criteri periodístic. “És un fet perillós. S’ha banalitzat la informació. Si aquesta es banalitza, es perd la credibilitat. Si la premsa perd credibilitat, també perd influència i poder de control, i deixa el camí lliure a qui interessa que la societat estigui desinformada i sigui manipulable”, explica.

Ja jubilada, la Rosa Maria Calaf posa en dubte que pogués treballar en les actuals condicions a TVE, durant anys el seu buc insígnia. Les coses han canviat massa i en aquests grans mitjans l’excel·lència periodística ja no té valor. Per això lloa els intents que han fet alguns companys per mantenir viu el periodisme compromès, el de sempre. Anomena iniciatives de cooperativisme periodístic. Ella també n’aporta el seu granet de sorra. Es complica l’agenda per parlar del bon periodisme, ja sigui amb col·legues d’altres indrets i generacions, com els de la Canallesca, o amb nanos de 8 o 9 anys  que se l’escolten mentre ella intenta inocular-los el cuquet de l’esperit crític. La tarda abans de la canallesca Rosa M. Calaf ha conversat al CaixaFòrum amb el públic tarragoní, després d’un matí dedicat a escolars de la ciutat.

@lacanallesca ja pot presumir de comptar amb una de les grans, en femení, al seu palmarès. La vetllada acaba tard. Els assistents twittegen afalacs cap a aquesta inconformista que no té Twitter. Ha estat una bona nit, farcida de reflexió i anècdotes de les que ens encanta explicar als periodistes. Xapó, Calaf. Ja ets una periodista canalla.

 

IMG1522

Publicat dins de General | Deixa un comentari

50×7, el projecte de Xavier Vidal i com encarar el futur del Periodisme

Xavier Vidal, convidat de la Canallesca d'aquest mes de març de 2013.

Xavier Vidal, convidat de la Canallesca d’aquest mes de març de 2013.

Èxit d’assistents i de convidat en el segon aniversari de la Canallesca, que va celebrar una edició especial la nit de dijous 7 de març. Feia dos anys que s’havia engegat aquesta iniciativa i l’efemèride va quedar d’allò més vistosa amb una vintena de companys periodistes al voltant de la taula del Gran Claustre d’Altafulla, un escenari que ha esdevingut habitual en les darreres trobades. Les enormes olives del restaurant, delicioses com sempre, van tornar a seduir els paladars abans del sopar, i ben aviat el convidat, Xavier Vidal, va es va fer escoltar atentament  durant les gairebé tres hores de la vetllada. En acabar, tothom hi va estar d’acord: havia estat una de les Canallesques més interessants, a més d’una de les més afluents si no la que més.

Xavier Vidal és el director del diari d’opinió digital www.50×7.com i el director de l’agència de comunicació Explica’t. Gaudeix d’una llarga experiència en el món de la comunicació, primer a la ràdio, on va ser editor durant anys de l’informatiu Hora 14 de la Cadena SER a Ràdio Barcelona, i posteriorment a l’administració, essent cap de premsa dels departaments de Governació i d’Educació i cap de gabinet del departament de Cultura, en diferents governs de la Generalitat de Catalunya. El convidat va centrar la seva intervenció en el seu  projecte 50×7.com (50 opinions per a 7 dies), que va engegar tot just el novembre passat i que ja ha atret 10.000 visites. 

Una idea única. 50×7.com és un web volgudament i necessàriament diferent, en part per convicció, en part per poder-se fer un forat dins del panorama actual, on cal buscar idees noves per oferir al mercat. La peculiaritat d’aquest diari digital és que se centra únicament en allò que seria la secció d’opinió d’un diari convencional. Però encara té alguna cosa més de diferent, i és que els articulistes no són els habituals dels mitjans que solem veure i sentir, els quals Vidal va recordar que són els mateixos que fa 20 anys i va estar d’acord en considerar-los funcionaris de l’opinió pública. Al contrari d’aquests, que solen parlar de tot, signen els articles persones que són expertes d’allò que parlen i que són professionals en la matèria, acadèmics o bé coneixen molt un tema pel fet de fer molts anys que hi tenen relació, com pot ser un hobby. 

Els articles s’estructuren en 10 seccions que n’exclouen expressament un dedicat a la política, que es considera que pot estar present en certa manera en els diversos temes que es tracten. Xavier Vidal és conscient que es troba dins del primer any del projecte, i malgrat no coneix del cert com aniran els resultats econòmics, està satisfet amb els primers fruits. Rep la col·laboració, ara mateix, gairebé desinteressada dels articulistes i compta amb publicitat al web, més d’una col·laboració amb El Periódico. El director del projecte preveu que en un futur 50×7 es pugui encaminar cap al croudfunding i que part del contingut pugui ser premium, entre altres canvis que vol introduir.

Més enllà del diari d’opinió, debat de la professió. L’estona del sopar va donar per a molt. Després de conèixer de primera mà l’aventura professional de Xavier Vidal, la conversa va anar a parar a una qüestió que acostuma a tancar amb un debat la Canallesca: la situació del sector i de la professió. Vidal es va mostrar molt crític amb els mitjans actuals, molts sobradament subvencionats i que no expliquen fins a quin punt ho estan. En aquest sentit, va sentenciar que tots els mitjans de comunicació d’aquest país haurien de tancar si no saben explicar a tothom com es financen. Aquest comentari va generar un cert rebombori entre els presents, que mig en broma el van considerar el titular de la nit. 

El convidat també va expressar el seu convenciment en la necessitat de reinventar el periodisme, però des de la iniciativa de cadascú, defugint la idea d’unir-se en massa per defensar els drets dels periodistes. Una proposta que va fer és engegar nous projectes com ell ha fet, i si cal, fent-ho de la mateixa manera, combinant una feina que generi uns ingressos imminents –ell presenta un programa de ràdio i dirigeix una empresa de comunicació- amb una iniciativa com el web d’opinió. D’altra banda, va defensar la importància dels periodistes d’especialitzar-se, considerant que no n’hi ha prou amb la carrera de comunicació i que aquesta es pot condensar en molt menys temps explicant les nocions bàsiques i la història del periodisme.

Si una cosa té Xavier Vidal, a més de trajectòria, és una alta capacitat d’empatia i de contagiar optimisme. “Tot està per fer i tot és possible”, va recitar en acabar, al·ludint al vers de Martí i Pol. Ell va estar encantat de poder-se explicar i de coincidir amb excompanys de feina, i tothom va quedar més que satisfet amb la seva presència i amb aquesta nova edició de la Canallesca que ja té dos anys i que tot sembla indicar que té corda per a dies, o millor dit per a nits.

Publicat dins de General | Deixa un comentari

“El periodisme local té futur”, a debat amb @ToniOrensanz

a @lacanallesca

En Toni Orensanz, a @lacanallesca

Periodisme local en temps de transformacions i supervivència. @lacanallesca ha estrenat aquest 2013 amb el periodista falsetà Toni Orensanz i un primer debat sobre la situació del nostre sector, un tema interessant, que abordem amb un consell d’entrada del nostre convidat: “Desconfiem de la gent que diu que ho té tot clar” i anem al moll de l’os: Que és avui el periodisme?

I és que, recorda Orensanz, estem en un moment de canvis brutals, i no només per la crisi econòmica global. Fa 20 anys, per fer les seves cròniques, el periodista havia de trucar a l’únic telèfon que hi havia en alguns poblets del Priorat perquè avisessin a l’alcalde que tornaria a trucar a una determinada hora per poder-lo entrevistar… Fa 15 anys arribava el primer correu electrònic a la redacció on treballava, on només hi havia un únic ordinador connectat a internet… Res a veure amb el fil directe que proporcionen avui les xarxes socials, i twitter per antonomàsia. Reconeguem-ho, diu Orensanz: l’agenda setting ens ha superat! I el fenomen només és comparable al pas del manuscrit a la impremta de Gutenberg, fa més de cinc segles.

“Benvinguts a la dura realitat”

Més enllà de la caiguda dels ingressos i la publicitat, el nostre convidat posa sobre la taula que la crisi del model periodístic tradicional ve marcada per la transformació tecnològica, però també per raons socials i culturals.

“Estem en un país de pirates, on la gent no està disposada a pagar per la tasca periodística en un món amb internet i on, a més, la premsa lliure i democràtica és relativament recent i el model comunicatiu ha estat tradicionalment subvencionat”. I aquest és l’autèntic debat filosòfic i conceptual al quals ens enfrontem els periodistes els propers anys: hem d’aprendre a conviure amb els nous mitjans, calen noves rutines i maneres de fer però, sobre tot, reivindica Orensanz, cal que els periodistes ens plantegem que és i que volem de la nostra professió. Premisa bàsica per sortir del desconcert i la desorientació actual.

Algunes pistes per començar

El primer convidat de 2013 té clar que la nostra és una professió amb futur, tot i que “no sabem com serà aquest futur, hi ha moltes històries per explicar”. Si les històries hi són, cal saber trobar-les i en aquest context la proximitat i el món local deixen un llarg camp a recórrer perquè “desmitifiquem: es treu més rendiment d’un corresponsal local, que d’un destinat a Moscú”. Com a exemple de bon nas per trobar històries fantàstiques que explicar, el Toni Orensanz va posar el Víctor Sorribes a Deltebre, però la llista podria ser llarga sobre tot si ens ho creiem i posem fi a la continua retirada que els darrers anys ha patit la premsa local i la xarxa de corresponsals en el territori.

Ara, un cop acceptem que “el periodisme local té futur”, i @lacanallesca hi estem d’acord, quin és el següent escull que hem de saltar per tirar endavant?  Per Orensanz, amb una llarga trajectòria en la premsa local, “les històries properes no són de menor categoria. Depèn del valor que li doni la gent”.

Responsabilitat social i valor afegit

Recorda el convidat que clàssics de la literatura mundial, portats fins i tot al cinema, com A sang freda, del Truman Capote, són periodisme local, fruit d’una labor d’investigació i recopil·lació de fets ben pròpia de la nostra professió. La història de la família assassinada, explicada pel mestre del Nou Periodisme, és també un clar exemple del plus de responsabilitat social que molts cops ens agrada remarcar als periodistes de la nostra feina: Capote no s’està de fer una dura crítica a la pena de mort en la seva novel·la, més enllà de relatar els fets del 1959 a Kansas.

el llibre, un altre format periodístic a tenir en compteToni Orensanz, amb el seu llibre Omnibús de la mort: parada Falset, s’aplica aquest principi d’apropar la crònica local al gran públic, convençut que els fets que es van viure al seu poble el 13 de setembre de 1936 bé podrien ser una bona pel·lícula del Tarantino. I per què no? “Les bones històries són a tot arreu. Expliquem-les!” El periodista, amb la seva professionalitat, les explica perquè el públic les posi en valor. En un moment de retallades en la premsa en paper, i del principi imperant que a internet tot és gratuït, el llibre pot ser un format interessant per al periodista, tot i que el món editorial tampoc està per tirar coets.

Professionalitat i cooperació

La taula de @lacanallesca es va aixecar amb algunes idees per dinamitzar el sector, com estudiar una possible beca-premi d’investigació que animi als periodistes a buscar i explicar les històries properes a la gent, i amb el convenciment que el nostre futur passa per noves rutines que tinguin en compte models de treball cooperatiu, l’especialització i la creació de xarxes professionals que permetin situar el periodisme al centre del relat dels fets dels nostre temps.

Avui en dia els mitjans de comunicació estan dominats per un altre gènere periodístic com és la opinió, més barat de produir. Però si parlem de Periodisme parlem d’informació: “la informació, els fets són la mare dels ous del periodisme. Només cal mirar al nostre voltant: tenim moltes històries que explicar!”, sentencia @ToniOrensanz.

la primera #canallesca d'aquest 2013, a Reus

la primera #canallesca d’aquest 2013, a Reus

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Rafael de Ribot a la #canallesca: qüestionant veritats “universals”

 

Rafael de Ribot

Rafael de Ribot, a la Canallesca

La #Canallesca ha començat temporada amb un periodista de llarga trajectòria, l’actual director de la Xarxa Local de Comunicació, Rafael de Ribot. Després d’una aturada de més de quatre mesos a causa de diverses circumstàncies la rentree no podia ser millor, amb un debat tan intens com divers. L’inici de la #Canallesca en la seu permanent del Restaurant Cocvla de Tarragona, amanida amb el romesco més tarragoní, va ser un tercer grau d’en Rafael a cada un dels canallescus. Mai havíem tingut una presentació tan llarga, però sense faltar el bon humor.

 

De Ribot va fer un exhaustiu repàs a la seva llarga i polifacètica trajectòria professional. Ho ha tocat tot: premsa escrita, ràdio, tv, producció, digitals… Però en Rafael és sobretot la veu del Catalunya Nit, de l’informatiu de nit de RAC-1… és el que ha quedat en l’imaginari de molts canallescus. Dijous vam descobrir un Rafael de Ribot amb ganes de qüestionar moltes coses, algunes que estan molt consolidades.

 

Va ser crític amb les xarxes socials, deixant molt clar que ens trobem davant de comunicació però no d’informació. Va ser un contrapunt a la I Jornada de Comunicació Local 2.0, que feia poques hores s’havia celebrat a Altafulla. Es va preguntar si els qui ens passem tanta estona a Twitter potser vivim en una mena de Matrix. Van rebre també els periodistes que es dediquen a opinar. De Ribot ens va recordar que el que ens toca és analitzar, oferir les claus de l’actualitat als lectors i oients enlloc del que ara sentim a la majoria de tertúlies.

 

La reestructuració de la Xarxa de Comunicació Local que ara està liderant també va ocupar molts minuts del sopar i va ser interessant aquesta vessant del periodista-directiu que no deixa de ser periodista. De Ribot sempre ha mantingut diferents columnes d’opinió en premsa escrita. També va defensar un futur viable de la premsa escrita -en contraposició a altres convidats que ja l’enterraven- i, com no, va reivindicar el paper de ràdio com el gran mitjà de comunicació i, gràcies a ell, vam saber que, a partir d’ara hi haurà un Dia Mundial de la Ràdio. De Ribot, tot i haver tocat tantes tecles, és un home de ràdio i se li notava satisfacció al comunicar-nos la notícia.

Publicat dins de General | 5 comentaris

Josep M. Martí, degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, a la @canallesca

La darrera #canallesca i ja en van 13 va comptar amb l’assistència del periodista reusenc, Josep M. Martí, degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya, exdirector de la Cadena SER a Catalunya, i promotor i impulsor de projectes, llibres, informes, estudis, observatoris diversos relacionats amb la radiodifusió. A més de professor a l’UAB.

Martí va ser clar i convincent en la seva intervenció  recordant el vell ofici del periodista, el que ell i els seus coetanis van practicar en els seus orígens al Camp de Tarragona. Va deixar clar que tot periodista té un pare professional i va recordar el seu: Jordi Costa. El debat va girar al voltant de la comunicació i la política com era de preveure així com en els canvis observats pel degà tant a les aules com als mitjans de comunicació.

De les piulades a twitter hem recollit les següents:

-No deixem qe una gran història acabi en una nota de premsa! #canallesca Si de cas qe la ndp sigui l’inici d’una gran història!

-El degà dels periodistes catalans JM Martí defensa la forÇa de la proximitat del periodisme local #canallesca

-El periodisme ha de tornar al carrer, és on hi ha les bones històries.

#canallesca JMMartí: “entre polítics i periodistes mai hi ha hagut la distància necessària”.

I en relació al Col·legi de Periodistes que lidera després d’una intensa campanya, va deixar clar que la seva principal batalla és acabar amb la tan sentida frase del “no serveix per a res”. En temps de crisi, s’ha evidenciat una eina d’unió, de pressió i de força davant l’amenaça que té el sector des de l’àmbit públic i privat. Amb dos pilars fonamentals:

-Una borsa de treball pq els #periodistes necessiten feina ara + q mai. Josep M. Martí @periodistes_org #canallesca 900 apuntats

-La #formació clau per al degà del col.legi @periodistes_org Josep M. Martí en aqts moments #canallesca

I mentre Martí compartia tertúlia a Reus amb la #canallesca i ens llançava un missatge d’optimisme final: El futur està al 2.0 i l’auto-ocupació i alhora en l’exigència del ciutadà perquè hi ha projectes als EUA en què aquests ja financen el periodisme a través d’aportacions que permeten costejar els viatges dels corresponsals per explorar temes en profunditat…

Doncs mentre coneixíem aquestes experiències, un altre mite, mestre i admirat periodista relatava al Baix Gaià:

-Puyal: “la comunicació és fer atractives coses interessants per fer-les arribar a la gent”. Oi que és fàcil? És un mestre! #canallesca

Gràcies Jordi Salvat per retransmetre’ns-ho també 😉

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , | Deixa un comentari

@BraveSpin, la 12a #canallesca s’obre a la innovació en la comunicació política

Si hi ha una forma innovadora d’abordar i plantejar la comunicació política, aquesta és la que proposen Sandra Bravo i David Espinós a BraveSpinDoctors. Dos socis que van encetar el camí plegats al I Congrés Català de Comunicació Política, com la #canallesca.

Ahir, en la seva 12a edició, va tenir l’ocasió de compartir taula amb  Mr. Spin i Miss. Brave. Va quedar clar que les coses en el terreny de la comunicació política no poden continuar com fins ara. Poca participació ciutadana, poca transparència institucional, poca dedicació i atenció del polític al ciutadà. Massa temps perdut mirant-se el melic i malgastant energies en conflictes interns de partit. El sistema polític necessita d’un sotrac, com els mitjans de comunicació necessiten revisar-se i dignificar-se, i la societat civil esdevenir més autocrítica. Vaja, que és cosa de tots.

La por al canvi és probablement el que frena la renovació del sistema. Qui és el valent que es diferencia de la resta? I la renovació és més necessària i possible – perquè cal que ens reiventem- en un moment de crisi, però amb més mitjans i canals d’informació que mai. Per BraveSpin, la política té dos problemes d’arrel que no s’atreveix a resoldre: l’abstenció -la diferència entre el que es diu i el que es fa és abismal- i l’ordre intern dels partits – les lluites cainites partidistes que pesen més que el servei públic.

A partir d’aquí, els dos socis llisten un seguit d’accions d’obligada revisió per connectar amb la ciutadania i guanyar-se la confiança:

-calen polítics amb lideratge. sovint es diu líder amb massa lleugeresa

-invertir prioritats “primer el partit, després la resta”

-la preocupació pel ciutadà ha d’anar més enllà de la cita electoral, cada 4 anys. Ningú no fiscalitza el programa electoral?

-cal menys soroll/ els mitjans marquen l’agenda política

-cal trepitjar el carrer i fomentar la participació, i viure la vida normal del ciutadà per entendre les seves necessitats

-cal democratitzar la política: s’han d’admetre les crítiques constructives

-el paper dels assessors ha de jugar a aquesta manera de fer política?

En el debat es comenta també el funcionament dels gabinets de comunicació institucional, el mal sevei que fan determinats treballadors públics, tan dolent com el de determinats respresentants polítics amb actituds poc tolerants. I més mal encara fa la poca exigència de la societat i el compromís a vegades tebi dels mitjans que es deuen a vegades a interessos ocults.

I per posar llum a tot plegat, BraveSpin s’erigeix com una opció desacomplexada per resoldre part del problema. El sopar tertúlia acaba amb un obsequi en forma de sentència: “Un emprenedor és un somiador que actua“. Aquí estan per solventar problemes comunicatius i explicar estratègies nefastes – no cal citar-ne cap en concret…- i contribuir a fer d’aquest un món comunicatiu millor. Encantats d’haver conegut una proposta innovadora i creativa. Us convidem a visitar el bloc, gens convencional, com la seva manera de fer. És temps de canvis i d’obrir-se a nous móns.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , , , | 2 comentaris

#Altafullesca: Genís Roca i els temps líquids

Taula de l'11a #canallescaLa #canallesca va celebrar el seu primer aniversari d’existència amb un convidat d’alt nivell i que va complir les expectatives: l’expert en xarxes socials Genís Roca. L’onzena #canallesca va celebrar-se per primer cop a la localitat d’Altafulla, al reservat del Restaurant Bruixes de Burriac amb17 participants i una representació important de periodistes del Baix Gaià. Van ser quatre hores de debat intens sobre les possibilitats que donen les xarxes socials al periodisme i la comunicació. Hi havia ganes després de més d’un mes i mig sense #canallesca.

L’#altafullesca va començar davant la façana de l’Ajuntament, on només onegen les banderes catalana i del municipi, amb el primer tinent d’alcade –i batlle accidental a partir de la mitjanit-, Jordi Molinera, com a amfitrió, que ens feia cinc cèntims de l’intensa situació política altafullenca. A la una i escaig es va aixecar la sessió i l’ànim dels assistents combinava la il·lusió i l’eperança amb l’estrès i la incertesa d’una època de transformació radical. Els temps líquids de què parla Bauman i que també van sortir durant el sopar. Hi havia hagut una colla de debutants que segur que repetiran, abscències destacades i seguiment a través de twitter.

Genís Roca va començar la seva intervenció avisant-nos que s’acosta una tercera etapa d’internet. Del 1995 al 2005 es van connectar a la xarxa les empreses, de 2005 a 2015 les persones a través de les xarxes socials i a partir de 2015 els toca el torn a les “coses”. Les empreses que disposin de bases de dades potents podran segmentar amb eficàcia els seus públics i són les que tindran més oportunitats de negoci. I és que els serveis a les persones són el futur de les xarxes socials i el mòbil és l’eix del negoci d’internet.

Roca aposta per catalanitzar l’argot d’internet. Segons ell, s’ha d’acabar community manager i altres paraulotes ampul·loses que circulen darrerament. El convidat va avisar també de l’alegria amb què les administracions entren a facebook i twitter i va abogar per processos, campanyes amb començament i final. Van sortir molts exemples pràctics, també del món empresarial. Quatre hores van donar per molt i hi va haver moments pel salt generacional i per passar revista a la situació dels mitjans tradicionals i la relació entre politics i xarxes. De l’11a #canallesca ens queda un bon record i ben segur que tornarem a Altafulla, cinquena població canallesca després de Tarragona, Reus, Torredembarra i Cambrils.

Publicat dins de General | Etiquetat com a , , , , | 2 comentaris