En Toni Orensanz, a @lacanallesca
Periodisme local en temps de transformacions i supervivència. @lacanallesca ha estrenat aquest 2013 amb el periodista falsetà Toni Orensanz i un primer debat sobre la situació del nostre sector, un tema interessant, que abordem amb un consell d’entrada del nostre convidat: “Desconfiem de la gent que diu que ho té tot clar” i anem al moll de l’os: Que és avui el periodisme?
I és que, recorda Orensanz, estem en un moment de canvis brutals, i no només per la crisi econòmica global. Fa 20 anys, per fer les seves cròniques, el periodista havia de trucar a l’únic telèfon que hi havia en alguns poblets del Priorat perquè avisessin a l’alcalde que tornaria a trucar a una determinada hora per poder-lo entrevistar… Fa 15 anys arribava el primer correu electrònic a la redacció on treballava, on només hi havia un únic ordinador connectat a internet… Res a veure amb el fil directe que proporcionen avui les xarxes socials, i twitter per antonomàsia. Reconeguem-ho, diu Orensanz: l’agenda setting ens ha superat! I el fenomen només és comparable al pas del manuscrit a la impremta de Gutenberg, fa més de cinc segles.
“Benvinguts a la dura realitat”
Més enllà de la caiguda dels ingressos i la publicitat, el nostre convidat posa sobre la taula que la crisi del model periodístic tradicional ve marcada per la transformació tecnològica, però també per raons socials i culturals.
“Estem en un país de pirates, on la gent no està disposada a pagar per la tasca periodística en un món amb internet i on, a més, la premsa lliure i democràtica és relativament recent i el model comunicatiu ha estat tradicionalment subvencionat”. I aquest és l’autèntic debat filosòfic i conceptual al quals ens enfrontem els periodistes els propers anys: hem d’aprendre a conviure amb els nous mitjans, calen noves rutines i maneres de fer però, sobre tot, reivindica Orensanz, cal que els periodistes ens plantegem que és i que volem de la nostra professió. Premisa bàsica per sortir del desconcert i la desorientació actual.
Algunes pistes per començar
El primer convidat de 2013 té clar que la nostra és una professió amb futur, tot i que “no sabem com serà aquest futur, hi ha moltes històries per explicar”. Si les històries hi són, cal saber trobar-les i en aquest context la proximitat i el món local deixen un llarg camp a recórrer perquè “desmitifiquem: es treu més rendiment d’un corresponsal local, que d’un destinat a Moscú”. Com a exemple de bon nas per trobar històries fantàstiques que explicar, el Toni Orensanz va posar el Víctor Sorribes a Deltebre, però la llista podria ser llarga sobre tot si ens ho creiem i posem fi a la continua retirada que els darrers anys ha patit la premsa local i la xarxa de corresponsals en el territori.
Ara, un cop acceptem que “el periodisme local té futur”, i @lacanallesca hi estem d’acord, quin és el següent escull que hem de saltar per tirar endavant? Per Orensanz, amb una llarga trajectòria en la premsa local, “les històries properes no són de menor categoria. Depèn del valor que li doni la gent”.
Responsabilitat social i valor afegit
Recorda el convidat que clàssics de la literatura mundial, portats fins i tot al cinema, com A sang freda, del Truman Capote, són periodisme local, fruit d’una labor d’investigació i recopil·lació de fets ben pròpia de la nostra professió. La història de la família assassinada, explicada pel mestre del Nou Periodisme, és també un clar exemple del plus de responsabilitat social que molts cops ens agrada remarcar als periodistes de la nostra feina: Capote no s’està de fer una dura crítica a la pena de mort en la seva novel·la, més enllà de relatar els fets del 1959 a Kansas.
Toni Orensanz, amb el seu llibre Omnibús de la mort: parada Falset, s’aplica aquest principi d’apropar la crònica local al gran públic, convençut que els fets que es van viure al seu poble el 13 de setembre de 1936 bé podrien ser una bona pel·lícula del Tarantino. I per què no? “Les bones històries són a tot arreu. Expliquem-les!” El periodista, amb la seva professionalitat, les explica perquè el públic les posi en valor. En un moment de retallades en la premsa en paper, i del principi imperant que a internet tot és gratuït, el llibre pot ser un format interessant per al periodista, tot i que el món editorial tampoc està per tirar coets.
Professionalitat i cooperació
La taula de @lacanallesca es va aixecar amb algunes idees per dinamitzar el sector, com estudiar una possible beca-premi d’investigació que animi als periodistes a buscar i explicar les històries properes a la gent, i amb el convenciment que el nostre futur passa per noves rutines que tinguin en compte models de treball cooperatiu, l’especialització i la creació de xarxes professionals que permetin situar el periodisme al centre del relat dels fets dels nostre temps.
Avui en dia els mitjans de comunicació estan dominats per un altre gènere periodístic com és la opinió, més barat de produir. Però si parlem de Periodisme parlem d’informació: “la informació, els fets són la mare dels ous del periodisme. Només cal mirar al nostre voltant: tenim moltes històries que explicar!”, sentencia @ToniOrensanz.
la primera #canallesca d’aquest 2013, a Reus
canallesca 