La canallesca torna per parlar de periodisme de guerra

Una de freda i una de calenta, amb Rosa Mari Bosch

La #canallesca ha obert la quarta temporada amb una convidada excepcional. Rosa Mari Bosch no necessita presentacions però no volem trencar la tradició. Així que el nostre presentador oficial, Jordi Salvat, que probablement és el que menys la coneix dels que avui compartim taula, ens presenta aquesta apassionada pels viatges, la muntanya i l’esport, que va començar la seva carrera al Diari de Tarragona. Posteriorment va ser corresponsal de la Vanguardia i va ser l’encarregada d’engegar les pàgines salmó, el Vivir en Tarragona. Fa deu anys se’n va anar a la redacció de Barcelona, on s’ha especialitzat en temes com alpinisme o cooperació desenvolupament.

És impossible no mirar enrera perquè Bosch va deixar empremta a Tarragona. Mentre fem el vermut, alguns dels participants la recordem al Vivir, quan ens demanava els titulars abans d’arribar a la redacció. Ens va ensenyar moltes coses i reconeixem que som el que som gràcies a ella. Per això és un honor que hagi acceptat la nostra invitació.

Durant el sopar, Bosch ens fa reflexionar sobre la professió i ens dóna uns quants titulars. Primer, la galleda d’aigua freda! La majoria de la gent no estan disposats a pagar ni un euro pel bon periodisme. Ni tan sols quan surten a la foto. Ni tan sols els mateixos periodistes comprem diaris.

Per sort, també porta bones notícies. La millor és comprovar que, més enllà de la informació política, encara es fa periodisme de qualitat. Potser no són temes de portada, però si obrim alguns diaris hi podem llegir bones històries.

Bosch ens parla del seu viatge a Etiopia, de les seves converses amb les dones que havien patit l’ablació i que pensaven fer el mateix amb les seves filles o de com una dona havia aconseguit convèncer pràcticament tot un poble de no seguir amb aquesta pràctica. També ens avança un projecte de periodisme multimèdia que presentarà a una convocatòria europea. El futur és combinar el text, les imatges, els vídeos i sobretot els gràfics interactius. Un món d’eines apassionant per explicar històries amb totes les dimensions.

I quan tornem a recuperar la fe en el periodisme, una nova dosi de realitat. La gent vol qualitat i rigor? O busca espectacle? Hi ha unanimitat en la resposta. El morbo ven més. En canvi, no ens posem d’acord a l’hora de buscar responsabilitats. És qüestió d’educació? De qui és culpa? Com s’hauria de finançar la informació?

La conversa s’allarga al Centre d’Art Cal Massó de Reus, gestionat pel periodista Isaac Albesa. És la primera vegada que hi celebrem una canallesca i segur que no serà l’última. Sortim amb ganes de més i anem a fer una copa. Xerrem dels viatges, del fenomen Kilian Jornet, dels mitjans de Tarragona. I quasi ens toquen les tres de la matinada. És hora de retirar i començar a preparar la propera.

Enguany comptem amb el suport de la gent del Col·legi de Periodistes, amb qui treballarem conjuntament per portar els millors convidats i per animar a tots els periodistes a venir a tastar la canallesca. Els sopars són oberts, ens ajuden a reflexionar, aprenem uns dels altres i fem equip en aquests temps tan convulsos.

Periodisme reposat i amb sentit crític

Hi ha un públic que està disposat a pagar pel bon periodisme. Roger Palà i Joan Vila, socis i fundadors del projecte Crític, ens ho acaben d’assegurar a la tertúlia de la Canallesca i ho han demostrat amb els resultats de la seva campanya per posar en marxa aquest mitjà de comunicació digital.

Els números canten. Han aconseguit una cinquantena de socis col·laboradors que han aportat el capital inicial i més de 800 micromecenes a través de la plataforma Verkami. Tot plegat suma 100.000 euros i segueix pujant. Ara el repte és arribar al miler de micromecenes en els últims 10 dies de Verkami i cuidar-los perquè es quedin.

La idea és poder comptar amb un pressupost de 80.000 euros anuals per fer un periodisme reposat, un “slow jornalism” d’investigació i amb sentit crític, que fugi de la tendència actual cap “fast food” informatiu. És fàcil de dir però difícil de portar a terme en un món esclau de les xarxes socials, de l’últim minut i dels missatges curts.

Crític serà periodisme contrastat i de qualitat però tampoc serà un missal. Segons els pares de la criatura els reportatges setmanals es podran llegir amb un cafè amb llet i els anàlisis d’actualitat diària amb tres o quatre parades de metro.

Però incidirà en qüestions que els mitjans tradicionals sovint obliden per manca de temps i per les dependències econòmiques. “No es tracta tant d’anar a l’escuma de la informació sinó als corrents de fons”, afirma Roger Palà amb una frase prestada d’un dels seus professors.

I Joan Vila ens explica que el vaixell que han triat per aquest viatge a les aigües més profundes és una empresa cooperativa perquè aposten per la gestió democràtica, la participació equitativa i l’economia social i solidària. La publicitat no suposarà mai més del 25% del finançament. Això vol dir que els subscriptors seran la base principal i el que donarà ales a Crític per volar en llibertat i sense haver de buscar audiència a qualsevol preu. “No busquem molts clicks sinó mil subscriptors que paguin.

I per què pagaran els subscriptors? Doncs en primer lloc per tenir accés als continguts abans que ningú i altres avantatges exclusius. Però també perquè es faci periodisme d’investigació i determinats temes vegin la llum.

Roger Palà i Joan Vila ens transmeten il·lusió i esperança en el futur del periodisme en una època molt fosca. Són valents, s’han llançat a la piscina en un moment de transició, que ells diuen que és quan la societat fa més costat a les noves idees. Segur que tenen raó!

Arribem als postres i ja no parlem de Crític. Ara entrem de ple en els temes de corrupció que han sacsejat el Camp de Tarragona últimament. Torredemarra fa un parell de setmanes i Cambrils avui mateix. També obrim un debat sobre el tema de la primera revista monogràfica anual en paper que publicarà Crític. No ens acabem de posar d’acord amb els pronòstics sobre què passarà el 9N i cap on ens portarà el procés independentista. Però en una cosa hi ha quòrum. A Tarragona ens agrada més el nom de la campanya (Sentit Crític) que el del mitjà (Crític).

I encara ens quedem enganxats a la porta del restaurant, acabant la tertúlia. Queden 10 dies de campanya a Verkami. Feu-hi un cop d’ull clicant aquí!

#DigiTalk de Núria Escalona tanca l’any 2013 de la #canallesca

La #canallesca va tancar el 2013 amb una presentació magnífica de #DigiTalk, el llibre de comunicació 2.0 en català que ha publicat recentment la publicista Núria Escalona.  La llibreria La Rambla de Tarragona va ser l’escenari de la presentació que va plantejar-se de manera innovadora i “conversacional” seguint la temàtica del llibre i l’actitud que hem de mantenir a les xarxes socials si volem tenir una reputació i identitat digital dignes de ser admirades. #DigiTalk és una obra de capçalera per entendre l’evolució d’internet i les xarxes socials i els usos que n’hem de fer per obtenir-ne el millor rèdit professional i personal.

El company periodista Jordi Salvat va entrevistar l’autora en un ambient distès i entretingut, com bé demostra la imatge que presideix l’article. Algunes de les piulades recollides durant l’acte, tot escoltant Núria Escalona són:

-A les XXSS tots som marques

-Si no pots atendre les XXSS, no hi siguis. Les xarxes són 1 interacció amb resultats a llarg termini

-El nostre missatge a les XXSS pot arribar tant lluny com el de la Coca-Cola

-La identitat no és inamovible, és un projecte en construcció #Habermas

La selecció és molt breu però en cada frase hi ha motius per reflexionar a fons. És un convit a la lectura de #DigiTalk, un llibre que s’estructura en els següents apartats:

– Pròleg de Josep Rom. Llegeix-lo!

– Introducció. Descobreix les referències i les cites.

– Capítol 1. Origens i concepyes en la comunicació 2.0. Descobreix les referències i les cites.

– Capítol 2. Contextualitzant la comunicació 2.0. Descobreix les referències i les cites.

– Capítol 3. Mitjans socials i eines de software social. Descobreix les referències i les cites.

– Capítol 4. També és moment de la comunicació corporativa. Descobreix les referències i les cites.

– Capítol 5. El social media plan i el pla #Digitalk. Descobreix les referències i les cites.

– Capítol 6. Els perfils de la comunicació 2.0. Descobreix les referències i les cites.

El llibre és de fàcil lectura, està escrit amb un llenguatge directe i clar, i ens ajuda a trobar les claus per seleccionar, si no ho hem fet ja, el nostre comportament on line. La seva publicació es feia necessària doncs al corpus bibliogràfic d’aquesta temàtica li faltava un volum com aquest i en català.

No només ens ha agradat el contingut del llibre que narra l’evolució del màrqueting directe a la comunicació 2.0, i l’oportunitat de compartir conversa off line amb Núria Escalona, sinó també com està desenvolupant ella mateixa la campanya promocional del llibre. Si la seguiu a twitter (@nuriaescalona), veureu com va dosificant els continguts per atraure l’interès del lector, a través de petites píndoles informatives que recull el llibre. No us el perdeu!

Si l’any va acabar de manera excel·lent, us anunciem que comencem igual de forts. El 23 de gener tindrem a El Extraradio, l’Ondas a la Innovació Radiofònica 2013 a taula. Us ho explicarem tot, via twitter, a @lacanallesca.

Bon any!

#vicanallesca a la #canallesca, parlem de comunicació i vi català

Tots els sopars de la #canallesca estan regats amb #vicatalà. El compromís dels periodistes que mensualment ens reunim per conversar sobre comunicació, xarxes socials, política i temes diversos d’actualitat, ningú no el pot posar en dubte. La darrera sessió, però, vam voler donar-li més protagonisme encara i vam comptar amb la Cooperativa Falset Marçà que ens va obsequiar amb un tast de vins, a més d’una conversa sincera sobre el ressorgir del Priorat (amb aportacions sempre interessants de Toni Orensanz) i les estratègies comunicatives per arribar a nous públics.

El repertori del tast (que podeu consultar a la pàgina web del celler) va incloure: Vermut de Falset Reserva, Castell de Falset blanc, Castell de Falset negre, Ètim Grenache i Ètim verema tardana negre. Algunes de les referències recentment guardonades al AWC de Viena. Un repertori de luxe per comprovar no només la bona salut de les economies cooperatives en ple segle XXI, sinó també la gran qualitat de tots els seus productes. Afirmació que podríem estendre també a molts altres projectes, per exemple, de la DO Tarragona. Al sopar vam comptar amb el seu responsable de comunicació qui va voler compartir amb tots els assistents un vídeo de l’any 99 emès a TV3 en què ja es parlava del ressorgir del Priorat, tema que va centrar part de la conversa al final del sopar.

Sobre l’estratègia comunicativa de la Cooperativa Falset Marçà, el seu gerent Xavi Domènech va explicar que just abans del centenari (celebrat el 2012) es va fer una aposta decidida per la comunicació interna i externa del celler, que ha suposat un punt d’inflexió també en la seva història deixant enrere la tradició i fent un pas endavant en la modernitat. En aquest canvi han estat decisives les xarxes socials com a canal per estendre la relació amb clients i amics, però també i principalment les accions off line realitzades de bracet amb el sector cultural del país (ja sigui a Barcelona, Tarragona o Reus), perquè són dos móns que s’entenen, que mariden. En aquest sentit, a la #canallesca es va explicar l’experiència de vi i música amb Marc C. Griso, el proper projecte amb el pianista Antoni Tolmos, i la constant febre innovadora del celler que l’ha portat a organitzar tastos a domicili, amb un alt nivell d’acceptació a la capital catalana, Barcelona, amb el guiatge d’Ivan Samà, comercial de la Cooperativa. Això sense oblidar l’aposta per l’enoturisme al celler, amb visites teatralitzades o les activitats amb entitats del territori com la prevista amb Vermuts Rofes en una setmana.

Un projecte amb 100 anys d’història però molt viu, que busca escletxes per visibilitzar-se i ser present arreu de país per consolidar les vendes que actualment representen un 33% de la producció total del celler. L’aposta per la internacionalització és també clara, present a més de 30 països d’arreu del món amb la marca Ètim, la Cooperativa Falset Marçà vol fer un pas endavant i va anunciar a la #canallesca que per la propera fira Alimentària (2014) presentarà un nou projecte per potenciar la línea Castell de Falset, amb una gamma alta de producte formada per un vi tranquil, un oli ecològic i un vi dolç. Us n’informarem 😉 Sigui com sigui, la #canallesca considera que el celler és un exemple d’empresa que ha apostat per la comunicació per donar arguments a socis i clients per estar orgullosos del seu projecte, i per arribar a nous públics i compradors amb la informació generada i segmentada per canals i propostes d’activitats.

Bé, això és tot per avui. Apunteu-vos la data del divendres 15 de novembre a l’agenda doncs ja tenim propera sessió tancada. També maridarem amb vi, però la convidada serà Núria Escalona i ens presentarà el seu llibre “DigitalK“.

Salut i vi català!

Els nous camins del periodisme segons Josep Carles Rius

Josep Carles Rius va protagonitzar la 22a Canallesca.

La Canallesca està oferint un 2013 excepcional als seus membres amb convidats de diferents àmbits del periodisme i la comunicació i amb moltes coses per explicar i reflexions per fer. Aquest mes d’agost Cambrils ha tornat a acollir una Canallesca després de la Capellesca del 2011 que tants bons records ens porta als qui vam estar-ho presents. Precisament Josep Capella, cambrilenc il·lustre a més de corresponsal de TVC a Madrid, va assistir al sopar tertúlia del passat 29 d’agost al Bec d’Or, però no com a convidat. Aquest protagonisme va ser aquest cop pel periodista vallenc-barceloní Josep Carles Rius.

Rius és vallenc de naixement però ja fa molts anys que per motius professionals viu a Barcelona. I passa els estius a Cambrils. És un periodista d’àmplia trajectòria, que ha passat per diferents mitjans. Redactor en cap a El Periódico de Catalunya i redactor d’Economia a El Noticiero Universal i a TVE a Catalunya, a mes de participar en la fundació de setmanaris com Mestral i El Pati ha col·laborat a la cadena SER i ha estat subdirector de La Vanguàrdia. Però també s’ha dedicat al món de la docència, a la Universitat Autònoma de Barcelona durant setze anys. I ha estat degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya.

La seva penúltima aventura laboral va ser com a director de l’edició catalana del diari Público, que, com ja sabeu, el rotatiu creat per Mediapro va tancar l’any 2012. El tancament d’aquest diari va deixar desenes de periodistes sense feina i alguns es van  organitzar per crear el digital Catalunyaplural.cat. Rius ens va explicar el procés de creació d’aquest mitjà, a través d’una fundació, un sistema poc usat al nostre país. Ell és, doncs, un dels fundadors i patrons de la Fundació Periodisme Plural, que edita el diari digital Catalunyaplural.cat. I també ens va parlar del seu funcionament i projectes de futur, enfocats cap a una sectorització de la informació.

Catalunya plural és una fundació creada per periodistes, intel·lectuals i professionals del món de la comunicació amb la voluntat de defensar l’exercici d’un periodisme independent i lliure. Aquest projecte vol donar veu a molts periodistes silenciats per la greu crisi que pateixen els mitjans de comunicació. I vol donar veu, també, a la societat civil que lluita per preservar les conquestes socials que la crisi està posant ara en perill.

La conversa va derivar cap als canvis experimentats per les redaccions dels mitjans de comunicació. Del bullici i el debat d’uns anys enrera al silenci i la submissió a les directrius d’uns directius cada cop més mediocres. Els moviments als grans grups de comunicació i els seus llaços amb el poder polític també van ser objecte de debat a la 22a Canallesca, que va acabar vora el mar, en un xiringuito de la platja de Cambrils.

La #canallesca supera les 20 edicions

Sempre s’ha dit que la qualitat està per sobre de la quantitat. Hi estem d’acord. Però a vegades hi ha la sort que totes dues van unides.

Tenim la sort d’anunciar que hem superat la barrera de les 20 tertúlies de la #canallesca, un projecte col·laboratiu impulsat per periodistes del Camp de Tarragona que va néixer al I Congrés Català de Comuncació Política amb l’apadrinament de Toni Aira.

En aquests dos últims anys, homes i dones professionals de l’àmbit de la comunicació, la consultoria,  l’estratègia política i la professió periodística ens han acompanyat ampliant les nostres motxilles de coneixements i expertesa. A tots ells, moltes gràcies!

Aquest és un missatge d’agraïment a totes i a tots ells, per haver confiat en nosaltres i acceptat de manera desinteressada la nostra proposta. Reunir-nos per conversar, compartir inquietuds i il·lusions no té preu. Esperem celebrar-ne 20 més i seguir trobant-nos cada mes al voltant d’una taula per aprendre i comprendre aquest moment periodístic que ens ha tocat viure, que no és fàcil, però que plegats superarem.

A continuació reproduïm la llista de tots els assistents, l’últim aquesta setmana passada a Tarragona, el gran periodista i fotògraf, premi nacional de la fotografia Gervasio Sànchez. Va ser un plaer compartir amb ell tantes experiències viscudes a Tarragona primer i en països en conflicte després. A destacar que en les seves explicacions va fugir dels tòpics i del victimisme, va demostrar una actitud valenta (també davant de les autoritats) i sincera i  ens va avançar nous projectes que veuran la llum properament, relacionats amb l’Afganistán i la seva colega Mònica Bernabé, a qui us recomanem seguir la pista. De tot el que va explicar-nos, que van ser moltes coses, ens queda la seva rebelia contra els qui dirigeixen sense vergonya alguns mitjans, i l’afirmació que “la guerra es lliura al periodisme local més que a les pàgines d’internacional”.

La seva generositat va arribar fins al punt de regalar-nos algun dels llibres que ha escrit, en memòria de colegues periodistes que no ho podran explicar mai.

LLISTA D’ASSISTENTS A LA #CANALLESCA

21- 21/06/2013

Gervasio Sánchez (a Tarragona)

20- 18/04/2013

Lluís Bassets (a Reus)

19- 4/04/2013

Rosa Maria Calaf (a Tarragona)

18- 7/03/2013

Xavier Vidal (a Altafulla)

17- 17/01/2013

Toni Orensanz (a Reus)

16- 16- 9/11/2012

Pau Canaleta (a Altafulla)

15- 18/10/2012

Rafael de Ribot (a Tarragona)

14- 15/06/2012

Carles Capdevila (a Tarragona)

13- 18/05/2012

Josep Maria Martí, degà del Col·legi de Periodistes de Catalunya (a Reus)

12- 19/04/2012

Sandra Bravo i David Espinós (Bravespin Doctors) (a Tarragona)

22/03/2012

Francesc Marc Álavaro (a Reus), organitzada conjuntament amb el Trinxat

11- 08/03/2012

Genís Roca (a Altafulla)

10- 19/01/2012

Neus Bonet (a Reus)

9- 02/12/2011

Toni Aira i Francesc Canosa (a Tarragona)

8- 11/11/2011

Antoni Gutiérrez Rubí (a Reus)

7- 05/10/2011

Vicent Partal (a Tarragona)

6- 25/08/2011

Josep Capella (a Cambrils)

5- 28/07/2011

Salvador Cot i Gemma Aguilera (a Tarragona)

4- 30/06/2011

Toni Batista (a Torredembarra)

3- 03/06/2011

Saül Gordillo (a Tarragona)

2- 13/04/2011

Xavier Graset (a Reus)

1- 11/03/2011

Toni Aira (a Tarragona)

Per molts anys més @lacanallesca!!

Rosa Maria Calaf reivindica el periodisme de sempre per acabar amb el pensament únic

“Era més fàcil fer driblada als censors del franquisme, que eren bastant burros, que batallar contra aquesta vocació mercantilista implacable que s’ha instal·lat a les redaccions”. Rosa Maria Calaf és contundent en la seva crítica cap a editors, mitjans de comunicació i periodistes que s’han posat a les ordres d’un model consumista, mercantilista, que no aposta pel bé comú, que respon a interessos empresarials i que llença per terra una tradició periodística amb vocació de servei a la comunitat. Ens ho explica a la darrera edició de la #canallesca, que ha decidit traslladar-se en aquesta ocasió al restaurant Balandra, al Serrallo de Tarragona.

Entre nostàlgica i indignada, la Calaf ens explica que ha estat afortunada d’haver pogut treballar en una bona etapa del periodisme, “quan era el que havia de ser, abans de convertir-se en una altra cosa”. Comparteix amb nosaltres com l’entristeix que hagi canviat tant la selecció de notícies a les redaccions. “Les més serioses, les que contribueixen a construir món i societat, o les que interessen al bé comú, estan considerades avorrides. Ara passa el que semblava impossible fa uns anys: s’inclouen o es treuen notícies segons els pics d’audiència. Cada vegada és més freqüent veure successos, notícies que dibuixen un món irreal”.

Aquesta pràctica, que fomenta l’anomenada cultura de la por, deteriora a passes agegantades el criteri periodístic. “És un fet perillós. S’ha banalitzat la informació. Si aquesta es banalitza, es perd la credibilitat. Si la premsa perd credibilitat, també perd influència i poder de control, i deixa el camí lliure a qui interessa que la societat estigui desinformada i sigui manipulable”, explica.

Ja jubilada, la Rosa Maria Calaf posa en dubte que pogués treballar en les actuals condicions a TVE, durant anys el seu buc insígnia. Les coses han canviat massa i en aquests grans mitjans l’excel·lència periodística ja no té valor. Per això lloa els intents que han fet alguns companys per mantenir viu el periodisme compromès, el de sempre. Anomena iniciatives de cooperativisme periodístic. Ella també n’aporta el seu granet de sorra. Es complica l’agenda per parlar del bon periodisme, ja sigui amb col·legues d’altres indrets i generacions, com els de la Canallesca, o amb nanos de 8 o 9 anys  que se l’escolten mentre ella intenta inocular-los el cuquet de l’esperit crític. La tarda abans de la canallesca Rosa M. Calaf ha conversat al CaixaFòrum amb el públic tarragoní, després d’un matí dedicat a escolars de la ciutat.

@lacanallesca ja pot presumir de comptar amb una de les grans, en femení, al seu palmarès. La vetllada acaba tard. Els assistents twittegen afalacs cap a aquesta inconformista que no té Twitter. Ha estat una bona nit, farcida de reflexió i anècdotes de les que ens encanta explicar als periodistes. Xapó, Calaf. Ja ets una periodista canalla.

 

50×7, el projecte de Xavier Vidal i com encarar el futur del Periodisme

Xavier Vidal, convidat de la Canallesca d’aquest mes de març de 2013.

Èxit d’assistents i de convidat en el segon aniversari de la Canallesca, que va celebrar una edició especial la nit de dijous 7 de març. Feia dos anys que s’havia engegat aquesta iniciativa i l’efemèride va quedar d’allò més vistosa amb una vintena de companys periodistes al voltant de la taula del Gran Claustre d’Altafulla, un escenari que ha esdevingut habitual en les darreres trobades. Les enormes olives del restaurant, delicioses com sempre, van tornar a seduir els paladars abans del sopar, i ben aviat el convidat, Xavier Vidal, va es va fer escoltar atentament  durant les gairebé tres hores de la vetllada. En acabar, tothom hi va estar d’acord: havia estat una de les Canallesques més interessants, a més d’una de les més afluents si no la que més.

Xavier Vidal és el director del diari d’opinió digital www.50×7.com i el director de l’agència de comunicació Explica’t. Gaudeix d’una llarga experiència en el món de la comunicació, primer a la ràdio, on va ser editor durant anys de l’informatiu Hora 14 de la Cadena SER a Ràdio Barcelona, i posteriorment a l’administració, essent cap de premsa dels departaments de Governació i d’Educació i cap de gabinet del departament de Cultura, en diferents governs de la Generalitat de Catalunya. El convidat va centrar la seva intervenció en el seu  projecte 50×7.com (50 opinions per a 7 dies), que va engegar tot just el novembre passat i que ja ha atret 10.000 visites. 

Una idea única. 50×7.com és un web volgudament i necessàriament diferent, en part per convicció, en part per poder-se fer un forat dins del panorama actual, on cal buscar idees noves per oferir al mercat. La peculiaritat d’aquest diari digital és que se centra únicament en allò que seria la secció d’opinió d’un diari convencional. Però encara té alguna cosa més de diferent, i és que els articulistes no són els habituals dels mitjans que solem veure i sentir, els quals Vidal va recordar que són els mateixos que fa 20 anys i va estar d’acord en considerar-los funcionaris de l’opinió pública. Al contrari d’aquests, que solen parlar de tot, signen els articles persones que són expertes d’allò que parlen i que són professionals en la matèria, acadèmics o bé coneixen molt un tema pel fet de fer molts anys que hi tenen relació, com pot ser un hobby. 

Els articles s’estructuren en 10 seccions que n’exclouen expressament un dedicat a la política, que es considera que pot estar present en certa manera en els diversos temes que es tracten. Xavier Vidal és conscient que es troba dins del primer any del projecte, i malgrat no coneix del cert com aniran els resultats econòmics, està satisfet amb els primers fruits. Rep la col·laboració, ara mateix, gairebé desinteressada dels articulistes i compta amb publicitat al web, més d’una col·laboració amb El Periódico. El director del projecte preveu que en un futur 50×7 es pugui encaminar cap al croudfunding i que part del contingut pugui ser premium, entre altres canvis que vol introduir.

Més enllà del diari d’opinió, debat de la professió. L’estona del sopar va donar per a molt. Després de conèixer de primera mà l’aventura professional de Xavier Vidal, la conversa va anar a parar a una qüestió que acostuma a tancar amb un debat la Canallesca: la situació del sector i de la professió. Vidal es va mostrar molt crític amb els mitjans actuals, molts sobradament subvencionats i que no expliquen fins a quin punt ho estan. En aquest sentit, va sentenciar que tots els mitjans de comunicació d’aquest país haurien de tancar si no saben explicar a tothom com es financen. Aquest comentari va generar un cert rebombori entre els presents, que mig en broma el van considerar el titular de la nit. 

El convidat també va expressar el seu convenciment en la necessitat de reinventar el periodisme, però des de la iniciativa de cadascú, defugint la idea d’unir-se en massa per defensar els drets dels periodistes. Una proposta que va fer és engegar nous projectes com ell ha fet, i si cal, fent-ho de la mateixa manera, combinant una feina que generi uns ingressos imminents –ell presenta un programa de ràdio i dirigeix una empresa de comunicació- amb una iniciativa com el web d’opinió. D’altra banda, va defensar la importància dels periodistes d’especialitzar-se, considerant que no n’hi ha prou amb la carrera de comunicació i que aquesta es pot condensar en molt menys temps explicant les nocions bàsiques i la història del periodisme.

Si una cosa té Xavier Vidal, a més de trajectòria, és una alta capacitat d’empatia i de contagiar optimisme. “Tot està per fer i tot és possible”, va recitar en acabar, al·ludint al vers de Martí i Pol. Ell va estar encantat de poder-se explicar i de coincidir amb excompanys de feina, i tothom va quedar més que satisfet amb la seva presència i amb aquesta nova edició de la Canallesca que ja té dos anys i que tot sembla indicar que té corda per a dies, o millor dit per a nits.

“El periodisme local té futur”, a debat amb @ToniOrensanz

En Toni Orensanz, a @lacanallesca

Periodisme local en temps de transformacions i supervivència. @lacanallesca ha estrenat aquest 2013 amb el periodista falsetà Toni Orensanz i un primer debat sobre la situació del nostre sector, un tema interessant, que abordem amb un consell d’entrada del nostre convidat: “Desconfiem de la gent que diu que ho té tot clar” i anem al moll de l’os: Que és avui el periodisme?

I és que, recorda Orensanz, estem en un moment de canvis brutals, i no només per la crisi econòmica global. Fa 20 anys, per fer les seves cròniques, el periodista havia de trucar a l’únic telèfon que hi havia en alguns poblets del Priorat perquè avisessin a l’alcalde que tornaria a trucar a una determinada hora per poder-lo entrevistar… Fa 15 anys arribava el primer correu electrònic a la redacció on treballava, on només hi havia un únic ordinador connectat a internet… Res a veure amb el fil directe que proporcionen avui les xarxes socials, i twitter per antonomàsia. Reconeguem-ho, diu Orensanz: l’agenda setting ens ha superat! I el fenomen només és comparable al pas del manuscrit a la impremta de Gutenberg, fa més de cinc segles.

“Benvinguts a la dura realitat”

Més enllà de la caiguda dels ingressos i la publicitat, el nostre convidat posa sobre la taula que la crisi del model periodístic tradicional ve marcada per la transformació tecnològica, però també per raons socials i culturals.

“Estem en un país de pirates, on la gent no està disposada a pagar per la tasca periodística en un món amb internet i on, a més, la premsa lliure i democràtica és relativament recent i el model comunicatiu ha estat tradicionalment subvencionat”. I aquest és l’autèntic debat filosòfic i conceptual al quals ens enfrontem els periodistes els propers anys: hem d’aprendre a conviure amb els nous mitjans, calen noves rutines i maneres de fer però, sobre tot, reivindica Orensanz, cal que els periodistes ens plantegem que és i que volem de la nostra professió. Premisa bàsica per sortir del desconcert i la desorientació actual.

Algunes pistes per començar

El primer convidat de 2013 té clar que la nostra és una professió amb futur, tot i que “no sabem com serà aquest futur, hi ha moltes històries per explicar”. Si les històries hi són, cal saber trobar-les i en aquest context la proximitat i el món local deixen un llarg camp a recórrer perquè “desmitifiquem: es treu més rendiment d’un corresponsal local, que d’un destinat a Moscú”. Com a exemple de bon nas per trobar històries fantàstiques que explicar, el Toni Orensanz va posar el Víctor Sorribes a Deltebre, però la llista podria ser llarga sobre tot si ens ho creiem i posem fi a la continua retirada que els darrers anys ha patit la premsa local i la xarxa de corresponsals en el territori.

Ara, un cop acceptem que “el periodisme local té futur”, i @lacanallesca hi estem d’acord, quin és el següent escull que hem de saltar per tirar endavant?  Per Orensanz, amb una llarga trajectòria en la premsa local, “les històries properes no són de menor categoria. Depèn del valor que li doni la gent”.

Responsabilitat social i valor afegit

Recorda el convidat que clàssics de la literatura mundial, portats fins i tot al cinema, com A sang freda, del Truman Capote, són periodisme local, fruit d’una labor d’investigació i recopil·lació de fets ben pròpia de la nostra professió. La història de la família assassinada, explicada pel mestre del Nou Periodisme, és també un clar exemple del plus de responsabilitat social que molts cops ens agrada remarcar als periodistes de la nostra feina: Capote no s’està de fer una dura crítica a la pena de mort en la seva novel·la, més enllà de relatar els fets del 1959 a Kansas.

Toni Orensanz, amb el seu llibre Omnibús de la mort: parada Falset, s’aplica aquest principi d’apropar la crònica local al gran públic, convençut que els fets que es van viure al seu poble el 13 de setembre de 1936 bé podrien ser una bona pel·lícula del Tarantino. I per què no? “Les bones històries són a tot arreu. Expliquem-les!” El periodista, amb la seva professionalitat, les explica perquè el públic les posi en valor. En un moment de retallades en la premsa en paper, i del principi imperant que a internet tot és gratuït, el llibre pot ser un format interessant per al periodista, tot i que el món editorial tampoc està per tirar coets.

Professionalitat i cooperació

La taula de @lacanallesca es va aixecar amb algunes idees per dinamitzar el sector, com estudiar una possible beca-premi d’investigació que animi als periodistes a buscar i explicar les històries properes a la gent, i amb el convenciment que el nostre futur passa per noves rutines que tinguin en compte models de treball cooperatiu, l’especialització i la creació de xarxes professionals que permetin situar el periodisme al centre del relat dels fets dels nostre temps.

Avui en dia els mitjans de comunicació estan dominats per un altre gènere periodístic com és la opinió, més barat de produir. Però si parlem de Periodisme parlem d’informació: “la informació, els fets són la mare dels ous del periodisme. Només cal mirar al nostre voltant: tenim moltes històries que explicar!”, sentencia @ToniOrensanz.

la primera #canallesca d’aquest 2013, a Reus